Et suggerim un recorregut perquè captis l’essència de la capital alemanya a través dels espais que representen millor la cultura i la història del país
La capital d’Alemanya és una de les grans ciutats europees, una de les quals cal veure com sigui almenys una vegada en la vida, i de les quals no es pot conèixer del tot en una visita. Però hi ha una sèrie de monuments i espais icònics que et permetran assaborir les essències de Berlín, des de l’època imperial fins a les cendres del nazisme, passant per la recreació de l’escenari més llegendari de la guerra freda.
Et presentem 5 llocs emblemàtics de la ciutat de l’os, un passeig pel més destacat d’una urbs que exhibeix amb orgull severes cicatrius de la història. Són la famosa porta de Brandenburg, el tresor cultural de l’illa dels museus, el colpidor monument als jueus d’Europa, l’imponent mirador de la Fernsehturm (la torre de la televisió), i la East Side Gallery o el que queda del mur que va representar la divisió d’un país i del món.
1. La porta de Brandemburg
És un símbol berlinès com ho és la torre Eiffel de París, però destaca més per la seva importància que per la seva majestuositat. Travessar-la és un ritual imprescindible per a deixar-se imbuir per la història. Té més de dos segles d’història i es va convertir en un símbol perquè estava en la divisòria de l’Alemanya capitalista i la comunista, del món occidental i de l’oriental, de dues maneres d’organitzar-se i conviure que eren tan irreconciliables que van decidir separar-se físicament per un mur que delimitava el Berlín que havia quedat sota la influència soviètica després de la fi de la segona guerra mundial.
La porta de Brandenburg pertanyia llavors a la zona restringida, de cap de les dues parts, i no es podia accedir a ella, i ara, de lliure pas, és la imatge de la unitat i la pau d’Alemanya. Encara que sembli un arc de triomf, el seu origen no té res de militar i sí que parla de l’ascens de la burgesia prussiana, que va finançar la seva construcció per a rematar un dels extrems de la gran avinguda dels Til·lers, la gran artèria urbana que reflecteix la grandesa arquitectònica de Berlín. El pòrtic monumental va ser encarregat pel rei Federico Guillem II en 1788, és d’estil neoclàssic i està coronat per la cèlebre escultura de la quadriga Victoria, realitzada per Johann Gottfried Schadow, tan bonica que Napoléon se la va emportar a França després de la seva conquesta, però que per sort va ser retornada anys més tard.
A la columnata de la Brandenburger Tor (el seu nom en alemany) s’arriba des de la part occidental per l’immens parc Tiergarten, que deixa a la vista el Bundestag, el parlament federal, rehabilitat amb la cúpula de Norman Foster, i enllaça amb la Pariser Platz i l’avinguda dels Til·lers. I, com hauràs pogut endevinar, és un dels llocs favorits de Berlín per a prendre’s una selfie.
2. L’illa dels museus
L’arbrada avinguda dels Til·lers ha de figurar en qualsevol itinerari turístic de Berlín. Des de la Porta de Brandenburg, el gran bulevard berlinès condueix cap a una illa que queda envoltada pel riu Spree i el canal del mateix nom, passant per davant d’edificis insignes com la Universitat Humboldt, l’Òpera, el Museu d’Història d’Alemanya o la Bebelplatz, famosa per ser el lloc on el règim d’Hitler feia cremes públiques de llibres.
Una vegada travesses el canal, ja ets a l’Illa dels Museus, que consta de cinc espais d’exhibició que són autèntiques joies arquitectòniques, amb predomini de l’estil neoclàssic. Tot el conjunt ha estat reconegut com a Patrimoni Mundial de la Unesco i amb mereixement perquè es pot fer un recorregut per l’art de l’antiguitat a l’avantguardisme. La llàstima és que el més famós de tots els recintes, el Museu de Pèrgam, que mostra la passió arqueològica i la facilitat d’espoli de molts exploradors alemanys, està tancat per obres de remodelació fins al 2027. Així que encara caldrà esperar un temps per a admirar el portal de Ishtar de l’antiga Babilònia i l’Altar de Pèrgam, de la Grècia clàssica.
No obstant això, no falten motius per a visitar l’Illa dels Museus. Els altres quatre recintes destacats són:
-
Altes Museum: dedicat a l’art antic amb un accés que intenta copiar la grandesa del Panteó romà. Construït per Karld Friedrich Schinkel, alberga col·leccions d’antiguitats.
-
Neues Museum: el ‘museu nou’, que destaca, no obstant això, per col·leccions de l’antic Egipte, del museu del Papir, i de l’època prehistòrica. Va ser gairebé destruït en la segona guerra mundial i per això té un ‘aspecte’ més recent.
-
Alte Nationalgalerie o Galeria Nacional: acull grans obres dels mestres de l’impressionisme francès i dels principals pintors romàntics alemanys com Friedrich o Schinkel.
-
Museu Bode: en una punta de l’illa, està dedicat a l’art religiós amb col·leccions importants de l’època bizantina, i d’escultures del Renaixement i del Barroc
Informació útil:
- Entrades Illa dels Museus Berlin: Aquí
3. La torre de la televisió
És un altre dels símbols més recognoscibles de Berlín per la seva forma d’obelisc travessat per una esfera d’acer i per tractar-se de l’edifici més alt d’Alemanya. La Fernsehturm va ser construïda pel règim comunista en 1969 i tal vegada és el llegat més icònic del sector oriental. Se situa en la coneguda Alexanderplatz, a la qual s’arriba travessant el riu Spree des de l’Illa dels Museus i continuant per una gran avinguda. Com el seu nom indica era una torre de comunicacions necessària en l’època d’expansió de la televisió. Per als visitants, el més interessant és el mirador a 203 metres d’altura -es puja en ascensor, clar- i el restaurant giratori en el pis superior que permet gaudir d’un menjar mentre es gaudeix d’unes vistes incomparables de Berlín i els seus voltants.
Informació útil:
- Entrades a la torre de la televisió: Aquí
4. Les restes del mur de Berlín
La fi dels règims comunistes de l’est d’Europa va tenir la seva imatge més universal en la caiguda del mur de Berlín, la tanca de ciment i formigó que havia separat a la ciutat des de la seva construcció en 1961. L’explosió popular que va suposar la fi del mur va ocórrer el 9 de novembre de 1989 i des de llavors Europa ja no va ser la mateixa. La muralla grisa va ser pintada per artistes arribats de tot el món i reconvertida en una galeria d’art a l’aire lliure però el temps passa i els vestigis de la construcció ja no són tan nombrosos.
-
East Side Gallery. el sector del mur millor conservat, a la vora del riu Spree. Encara es poden visitar pintures originals o restaurades en el 2009 al llarg de 1,3 quilòmetres. Per descomptat, és on cal acudir per a fer-se fotos i complir amb les xarxes socials
-
Memorial del Muro en Berliner Strasse. Emotiu i sobri, ideal per a adonar-se de la sordidesa de la barrera que va simbolitzar el teló d’acer. I per a entendre el món gris que va acabar enfonsant-se.
-
Checkpoint Charlie. No queden trossos de mur, però per als amants de les novel·les d’espies i dels episodis més tibants de la guerra freda encara es manté en peus una rèplica del famós punt d’encreuament entre els sectors oriental i occidental. Per a reviure això que es veia en les pel·lícules de “You’re leaving the American Sector”.
Informació útil:
- 35 anys de la caiguda del Mur de Berlín : El gran aniversari serà el 9 de novembre de 2024. Aquí tota la informació
5. El memorial de l’Holocaust
Oficialment es diu Memorial als Jueus Assassinats a Europa, però a Alemanya se’l coneix com el memorial de l’Holocaust i, des que va ser inaugurat en 2005, es tracta del major homenatge del país contra les víctimes de la barbàrie nazi. Va ser dissenyat per l’arquitecte novaiorquès Peter Eisenman i consisteix en un laberint de 2711 deixants en una esplanada molt prop de la Porta de Brandenburg.
Era molt difícil concebre i construir un monument que fes justícia a l’horror que va sofrir el poble jueu però la veritat és que el resultat és magnífic. El passeig és una experiència introspectiva que convida a la reflexió i submergeix al visitant en la desorientació i l’horror que va provocar l’Alemanya nazi. Els deixants estan escampats a diferents altures, algunes semblen làpides i altres emergeixen com a murs d’un laberint sense molt de sentit. Escruixidor i una experiència infaltable si es visita Berlín.
Conclusió
Berlín ha viscut sempre en les cruïlles de la història d’Europa, ja fos com a actor o botxí. De l’època prussiana a l’imperi del kàiser Guillermo i la bogeria nazi, la capital d’Alemanya mostra al visitant la seva capacitat de canviar i reviure a través de cinc llocs d’alt simbolisme que no s’han de passar per alt si es viatja a la capital d’Alemanya.
