L’antiga central elèctrica del costat canadenc ofereix una nova perspectiva frontal d’un dels grans espectacles de la naturalesa molt prop de la ciutat de Toronto
Les cascades del Niàgara són un dels grans espectacles de la naturalesa i un dels salts d’aigua de dimensions colossals més accessibles del planeta. Són també una destinació turística de primer ordre i, com a tal, compten amb atraccions naturals i una oferta d’oci que es va renovant a poc a poc. I l’última novetat, realment majestuosa i que aporta una perspectiva diferent per a admirar-les, és el túnel que les travessa, anomenat simplement The Tunnel, dins de la central elèctrica de Niagara Parks.
Comparat amb les cataractes Victoria a Àfrica o les Iguazú a Sud-amèrica, les del Niàgara no són ni les més voluminoses ni les més grans. La seva caiguda és de solament 51 metres, però són tan amples i extenses que el seu baluern i efecte envolupant -que a vegades xopa als curiosos- són realment màgics. La seva estampa més famosa és la cascada en forma de ferradura, les Horseshoe Falls, en la part canadenca, en el mateix costat que The Tunnel. Marlyn Monroe, Superman… gràcies a Hollywood cada generació té una imatge de les cascades del Niàgara. A continuació, t’expliquem com descobrir-les.
Les coordenades
El riu Niàgara, curt, de tot just 56 quilòmetres de recorregut, fa de frontera entre els Estats Units i el Canadà, i de fet uneix dues dels grans llacs d’Amèrica del Nord, perquè flueix del Erie al Ontario, en les ribes del qual es troba la ciutat de Toronto, la més cosmopolita i poblada del Canadà. Les famoses cascades es troben a uns 140 quilòmetres de Toronto, unes dues hores en vehicle, aproximadament. Pel costat estatunidenc, són unes set hores amb cotxe o un vol d’una hora a Buffalo. En realitat, les cataractes són tres salts d’aigua, el de ferradura al Canadà, i en la part dels Estats Units, dues caigudes vertiginoses, el Bridal Veil (‘Vel de Núvia’) i l’American.
La novetat
El túnel, de 670 metres de llarg, va ser inaugurat per als visitants en 2022 i inclou un mirador de privilegi, enfront de la cataracta de ferradura, però prou a prop com perquè el vapor d’aigua xopi la passarel·la. Impermeable imprescindible! En poc temps s’ha convertit en un dels reclams d’aquesta part de les cascades. El túnel no ha estat excavat a propòsit. Al contrari. Existeix des de fa més d’un segle, però s’utilitzava per a la infraestructura hidroelèctrica, que aprofitava el poder de l’aigua per a generar electricitat. De fet, el túnel de vuit metres d’alt i sis d’ample, era per on l’aigua tornava al riu una vegada havia fet girar les aspes de les turbines. En la visita ja s’explica com funcionava la instal·lació i la sala del generador ha estat restaurada per a tenir una visió completa del que era.
El que té de bo passejar pel túnel, amb una resplendor de llum i un rugit al final, és que ajuda a entendre que estàs en un entorn únic entre aigües poderoses i va conscienciant per a l’experiència d’arribar al balcó que mostra la caiguda en tota la seva esplendor: més que aigua, sembla escuma de tanta força amb la qual es precipita i l’esclat és incessant. L’aventura comença en un ascensor envidrat que descendeix pels pisos subterranis i ajuda a entendre la magnitud del lloc natural i de la central elèctrica. Per a visitar-ho cal dirigir-se a l’entrada de Niagara Parks Power Station. L’entrada costa a partir de 28 dòlars canadencs (uns 19 euros), més si es vol el tour guiat. Journey behind the Falls també porta a la base per una sèrie de túnels, però al final se surt al costat de les cataractes, més a prop i amb més baluern que en la Power Station, però sense la vista de front.
A més de descobrir el túnel, qualsevol visita a les cascades del Niàgara ha d’incloure també algunes de les atraccions i activitats habituals. En el costat canadenc, la més recomanable és el passeig en el vaixell Maid in the Midst, que porta el nom de la llegenda més famosa dels indis Neuter que poblaven la zona abans de l’arribada dels europeus. L’embarcació procura l’experiència més immersiva fins al punt que hi ha un moment en què sembla que les agitades aigües t’engoliran. No fa falta dir que et calaràs fins als ossos, així que és millor prendre precaucions. Val la pena, realment. Sense sortir del Canadà, la Torre Skylon, un ascens a un gratacel per a tenir una perspectiva aèria de les cataractes, i la Zipline, la tirolina, complementen les sensacions adrenalínicas. També es pot recórrer la zona d’oci i restaurants de Clifton Hill.
El costat americà
Muchas veces se discute si es mejor visitar las cascadas desde el suelo canadiense o estadounidense. La verdad, lo más aconsejable es no elegir, sino patear las dos. Aunque hay que tener en cuenta que son dos países diferentes y, por lo tanto, prever con antelación cualquier trámite fronterizo. En EE.UU., por ejemplo, hay que haber solicitado el permiso ESTA y, en Canadá, el equivalente, llamado eTA. En los dos lados hay vistas que quitan el aliento y experiencias adrenalínicas. En la parte americana también se ofrece un recorrido en otro barco Maid of the Mist, que se mueve entre los dos saltos de agua en su territorio. Esa zona tiene una extensa red de senderos y escaleras con remojo asegurado (Cave of the Winds) e incluso se puede acceder al mirador de la isla Goat, en la parte de arriba entre las dos cascadas, una aventura vertiginosa. También encontrarás la torre de observación, un mirador con dos plantas (Prospect Point), frente a las cascadas.
Meravellosa Toronto
L’urbs més populosa del Canadà és una d’aquelles ciutats que mereix visitar-se una vegada en la vida. De fet, porta dècades mostrant el futur de la mescla i diversitat de comunitats del món. És molt recomanable recórrer sense pressa els barris (‘neighbourhoods’). Per exemple, en el Chinatown tindràs la sensació d’estar a la Xina i et serà difícil trobar un cartell en anglès. Les principals atraccions de la ciutat són la Canadian Tower, la torre de telecomunicacions que en una època va ser la més alta del món amb un mirador, el Toronto Island Park -res a envejar al Central Park de Nova York-, el mercat St. Lawrence i l’impressionant ROM (Museu Real de Ontario), que en 2002 va ser renovat amb una estructura deconstructivista signada per l’arquitecte Daniel Libeskind. Als voltants de la ciutat destaquen el castell Casa Lloma i el creuer que solca les 1.000 illes del llac Ontario. I ja prop de les cataractes, una de les joies amagades, l’encantador poble Niagara on the lake, res a veure amb la bullícia turística de Clifton Hill.
Pot ser que tinguis al cap la idea que visitar unes grans cataractes impliqui una aventura per la naturalesa, amb llargues caminades i alguns sacrificis. No és així en les del Niàgara, que es poden veure després d’aparcar el cotxe en un pàrquing. Estan al costat de pobles i prop de grans ciutats, però mai deceben. No en va és un dels grans destins de lluna de mel dels nord-americans. Destil·len romanticisme i bellesa a dolls. I el nou túnel del costat canadenc suposa un al·licient més per a assaborir el poder de la naturalesa en totes les èpoques de l’any, encara que a l’hivern corres el risc que les cataractes… es gelin del tot.