Curiositats de la gran mesquita de Còrdova

Hi ha monuments que mai defrauden les expectatives, encara que siguin altes. Són bells com imaginàvem abans de veure’ls però, a més, provoquen sensacions inesperades. I la mesquita-catedral de Còrdova és un d’ells, sens dubte. És gairebé impossible visitar el gran llegat de l’època de dominació musulmana d’Espanya, al costat de l’Alhambra de Granada, i no sentir-se atrapat per un torrent d’harmonia, quietud i silenci.

La principal atracció turística de Còrdova, que va ser declarada patrimoni de la Humanitat a mitjan vuitanta, és un obra religiosa imponent que sembla avançada fins i tot quan ja es compleixen gairebé tretze segles de la seva construcció. És un espai de pau, sobri i que convida a la introspecció, per a veure sense presses i fins i tot per a quedar-se un parell d’hores i gaudir del bosc de palmeres pètries i descobrir com va canviant el seu aspecte conforme es va filtrant la llum i projectant prismes de colors sobre la columnata i el joc d’arcs i voltes.

Malgrat la seva fama que transcendeix davanteres, una part de la història de la mesquita és poc coneguda. Et descobrim a continuació una sèrie de curiositats que potser ignoraves sobre el reclam arquitectònic més superb de la ciutat andalusa.

La que fora la Gran Mesquita de Còrdova va ser construïda en l’època d’esplendor dels omeies. La va concebre Adbderramán I en el 785, reproduint el model de les mesquites de Damasc i Jerusalem i va ser el lloc d’oració del califat dependent de Síria que va acabar independitzant-se i convertint-se en un emirat. En la seva màxima esplendor, Córdoba va arribar a aconseguir el mig milió d’habitants i la mesquita acollia a més de 17.000 fidels. Era el centre religiós i també de poder, arribant a comptar amb un alberg de pelegrins i oficines i sent el lloc on els successius califes o emirs llançaven proclames. L’última ampliació la va impulsar Almanzor, el primer cabdill de l’emirat independent dels omeies, i s’acaba en el 990. Els cristians van conquistar Córdoba en 1236 i el rol de la mesquita va canviar, amb la Capella Major erigida aquest mateix any, fins que Carles V, en 1526, va ordenar demolir l’àrea central interior per a aixecar la catedral de La nostra Senyora de l’Ascensió. La planta de creu del temple catòlic es va incrustar entre les naus de la mesquita i la catedral va trigar dos segles a completar-se, la qual cosa permet entendre la varietat d’estils diferents –gòtic, renaixentista, manierista, etc- que s’aprecien en la volta del cor, el retaule major o les diverses capelles.

La sala d’oració és la dependència principal de la mesquita i està formada per 12 naus transversals i 11 longitudinals, que se superposen al voltant de la catedral. Acull 514 columnes de granit, marbre i jaspi que donen manteniment a una xarxa meravellosa d’arcs dobles, dovelles i contraforts. Els arcs són d’inspiració visigoda però més amplis, probablement prenent com a referència l’ús que els romans li donen en els seus aqüeductes. L’aportació de l’art islàmic és el doble arc i l’ús de polilòbuls que li atorga un encant especial, a més del recurs de maons vermells i blancs alternats. És aquesta combinació la que remet a les palmeres, perquè se suposa que el seu referent inicial era el jardí original de Mahoma. És el lloc més icònic i reconegut del monument.

L’actual torre-campanar és un dels elements arquitectònics que més ha canviat des d’Al-Andalus. Va ser aixecada com un minaret, la talaia des de la qual es diu als fidels a les cinc pregàries diàries, i s’elevava una cinquantena de metres, sent un dels miradors més privilegiats de Còrdova, una ciutat eminentment plana. L’actual estructura és la que es va construir després del terratrèmol de 1589: Hernán Ruiz III projecta el joc de campanes i Juan Sequero de Matilla, el rellotge.

És el buit del mur de quibla que té com a funció indicar als fidels la direcció de la Meca i, per tant, el lloc cap a on han d’orar. Curiosament, en la Gran Mesquita de Còrdova, el mihrab, una fornícula sense res en el seu interior i decorada amb versicles de l’Alcorà que servien per a reforçar l’autoritat del califa, no està encarat correctament cap a la Meca. Aquesta disfunció no li lleva mèrits per a ser un dels llocs més bells del monument. Tot el contrari. Forma part de l’ampliació realitzada per Alhakén II, amb una planta octogonal sobre un sòcol de marbre, una cúpula de venera, “arquillos” cecs trilobulats i una entrada en forma d’arc de ferradura peraltat decorat amb profusió de mosaics, típics de la tradició artística bizantina. És una de les grans estades de l’art islàmic a Espanya.

Era el lloc entre murs i a l’aire lliure –en una cantonada estava el minaret, que representava l’entrada a un petit edèn abans de resar. Els fidels realitzaven les seves ablucions (rentades rituals) abans d’entrar a la sala d’oració i es xerrava sota l’ombra dels arbres, que no sempre van ser tarongers, una espècie introduïda en el sud de la península pels àrabs. La disposició actual data de 1597, quan el bisbe de Reinoso planeja els tres quadres separats per carrers amb la varietat vegetal de tarongers, xiprers i palmeres.

El conjunt del que va ser la Gran Mesquita de Còrdova i la Catedral actual justifica una visita a Còrdova, perquè és l’emblema de la ciutat i una demostració de convivència arquitectònica. El llegat musulmà es completa amb les ruïnes de la ciutat de Medina Azahara, mentre que altres atraccions turístiques de Còrdova que valen la pena són el Pont Romà, la jueria o la torre de Calahorra.