Així és el primer Museu d’Art Prohibit obert a Barcelona

Quinze famoses obres de la primera sèrie de gravats de la col·lecció Els Capritxos, del reconegut pintor espanyol, Francisco de Goya o l’obra Smiling Copper de l’artista urbà Banksy, que forma part d’una sèrie de retrats de policies fortament armats amb el símbol del ‘smiley’ en la cara, són algunes de les 42 peces tant antigues com recents que s’exhibeixen en el Museu de l’Art Prohibit que ha obert les seves portes a la Casa Garriga Nogués, situada en ple centre de l’Eixample de Barcelona.

En un edifici d’inspiració modernista, una monumental escala il·luminada de manera zenital convida a accedir a les dues plantes d’aquest museu on pots trobar-te amb obres irreverents de Picasso, Gustav Klimt, Goya, Andy Warhol o Banksy, entre altres. Va ser en 2018 que l’empresari i periodista Tatxo Benet, un dels fundadors de Mediapro, va iniciar una col·lecció que en només cinc anys ha aconseguit reunir 200 obres que han estat censurades, prohibides o denunciades per motius polítics, socials, comercials, de gènere o religiosos en diferents parts del món. Hi ha des de pintures, escultures, gravats, fotografies, instal·lacions i obres audiovisuals.

El Museu de l’Art Prohibit ha obert a l’octubre de 2023 i ja ha cridat l’atenció del públic pel seu poder transgressor. Durant el recorregut es poden veure a visitants sorpresos per les diferents peces que s’exposen i la història que brolla de cadascuna d’elles. És un exposició permanent, irrespectuosa i descarada, mordaç i crítica que pot ferir sensibilitats però que aspira a convertir-se en un nou gran reclam cultural de Barcelona… Això sí, no està recomanada per a menors d’edat.

Un manifest que resumeix els diferents tipus de censura que es poden trobar al llarg del museu marca l’inici del recorregut i a partir d’aquí es poden veure peces que no sols han estat injuriades, sinó que fins i tot han estat agredides, com l’obra ‘Amb flors a María!’ de Charo Corrals, un quadre que un visitant va esberlar de dalt a baix durant una mostra de 2019 a Còrdova. En una altra sala es pot veure una dona asseguda en una cadira amb els peus descalços i un petit ocell en l’espatlla: es tracta de l’escultura ‘The statue of a girl of peace’ dels artistes i activistes Kim Seo-*Kyung i Kim Eun-*sung, i que encara continua provocant incidents internacionals. L’obra representa a les esclaves sexuals coreanes que eren ofertes als soldats japonesos durant la Segona Guerra Mundial i tots els seus elements tenen un significat, com per exemple l’ombra d’una anciana que simbolitza les dificultats que han hagut de sofrir els anys posteriors a aquest conflicte bèl·lic.

També val la pena detenir-se davant ‘Evermust’ de Zoya Falkova, una obra que va ser retirada d’una exposició a Kirguizistan per ordre del ministeri de Cultura per ser incompatible amb les tradicions nacionals. La peça, composta per un sac de boxa, amb aspecte de tors d’una dona és el retrat de la socialització de gènere femenina i d’un clima social en el qual la violència és considerada no sols norma, sinó també un senyal d’amor.

La instal·lació ‘Silence rouge et bleu’, de l’artista franc algeriana Zoulikha Bouabdellah, cobreix una habitació amb trenta catifes d’oració islàmica sobre la qual estan col·locats paris de ‘stilettos’ blancs, tota una metàfora sobre la situació de les dones àrabs. L’obra s’exposava en Clichy (França) en 2015, però va haver de ser retirada després que l’Ajuntament va informar a Bouabdellah de possibles reaccions violentes davant la instal·lació després de l’atemptat contra la revista satírica ‘Charlie Hebdo’.

Durant el recorregut també es pot trobar la peça més petita elaborada pel col·lectiu argentí Dones Públiques amb caixes de fòsfors amb la imatge d’una església ardent i que ha causat molta controvèrsia. Així, en aquest espai de 2.000 metres quadrats conviuen peces actuals amb altres més antigues com la Suite 347 de Pablo Picasso, el Mao d’Andy Warhol, ‘Always Franco’ d’Eugenio Merino, el McJesus de Jani Leinonen o fins i tot dibuixos realitzats per presoners de Guantánamo, totes elles acompanyades per un codi QR que els visitants poden descarregar-se per a obtenir tota la informació que hi ha darrere de cadascuna d’elles.

El Museu d’Art Prohibit és una visita estimulant i original que no deixarà indiferent a ningú. Presenta obres sensibles que van ser censurades o fustigades per motius polítics, religiosos o ideològics i que ara conformen un catàleg. És una nova oferta cultural de Barcelona per a les ments obertes que vulguin reflexionar sobre les contradiccions del món actual.